Blogs i webs

Com he comentat en diverses entrades del blog, l'accés a Internet ofereix un ampli ventall de recursos útils per l'àmbit educatiu. Mesos passats vaig reflexionar sobre la utilització de les xarxes socials (twitter i instagram) per a fins educatius, ara ens toca parlar de webs i blogs. Si tenim en compte l'entrada que vaig dedicar a la representació del meu PLE, la reflexió d'avui farà referència a una part de la branca d'accés a la informació.

Així doncs, durant aquesta sessió ens vàrem dedicar a cercar blogs i pàgines webs relacionades amb l'àmbit educatiu, com podeu veure estan enllaçades a la part dreta de la pàgina principal del blog.

Abans de començar el màster, normalment solia llegir blogs, però eren lectures d'oci i per interès personal, i ara he descobert que el blog també és una eina virtual que ens permet accedir a la informació, és una font de coneixement.
Per exemple, hi ha figures rellevants del món de l'educació que disposen d'un blog en el qual comparteixen els seus coneixements, com per exemple Jordi Adell, que té un espai virtual on escriu les seves reflexions entorn de l'educació.  Voldria destacar una entrada que m'ha paregut molt interessant, es titula "Enseñanza XXI, ¿más de lo mismo?" i realitza una comparació de dues fotografies, una fa referència a una aula del segle passat, amb pupitres individuals i la taula del professor enfront dels alumnes; i l'altra representa una aula del segle XXI, pupitres individuals amb un ordinador. Com indica Adell, realment aquesta imatge representa l'ensenyament del segle XXI? El propòsit de l'educació actual no és fer el mateix que es feia abans però amb un ordinador. L''educació del segle XXI, com hem vist en entrades anteriors, presenta molts canvis envers a l'escola tradicional.

                                          https://www.flickr.com/photos/fotopamp/2568510756/

També he trobat blogs de professors actuals que comparteixen les seves experiències docents, com per exemple Lourdes Domenech o Toni Solano, que a més proporcionen recursos didàctics de la meva àrea, que segurament em seran de molt de profit. A més també he volgut enllaçar alguns blogs relacionats amb les TIC, com per exemple el de Domingo Méndez, que ens ofereix un espai on trobar informació i experiències sobre la introducció de les TIC a les aules, que com hem comentat al llarg de les entrades d'aquest blog, les tecnologies de la informació i la comunicació estan cada vegada més presents en la societat, i per tant, hem de saber introduirles dins l'aula.

Pel que fa a les webs he posat pàgines a les quals sol accedir habitualment, com és el cas del Portal Educatiu de les Illes Balears o el Ministeri d'Educació, i pàgines, que si tot va bé, també consultaré habitualment, com per exemple la web de Campus educación, que proporciona informació sobre les oposicions. També he enllaçat pàgines que disposen de recursos didàctics i informació educativa que em podrà servir en un futur, com per exemple la web de Linda Castañeda, Eduteka, o Aula planeta.

Com hem vist, la xarxa ens permet un ràpid i fàcil accés a la informació, ja sigui via webs, blogs, twitter, etc. Només estam a un clic d'accedir al coneixement.

                                                             http://instagram.com/p/yy43k1wJ1-/?modal=true

Open Education

Al llarg de les entrades d'aquest bloc, he anat parlant de la importància que té Internet en la societat actual, és la principal font d'informació que tenim. A través de la web podem accedir a treballs, investigacions, llibres, revistes, tesis, etc. Però totes aquestes obres poden estar reglamentades per una llicència a través de la qual es regulen els drets d'autor. 
I d'això és del que vam parlar durant la segona sessió d'aquesta assignatura. A l'assignatura de processos i contextos educatius ja vàrem sentir a parlar sobre els drets d'autor, quan la professora ens insistia en el fet que havíem de buscar les fotos a flickr i havíem de prestar atenció a la llicència. Però no vam entrar en detalls sobre què són les llicències i quina utilitat tenen. 

Durant aquesta sessió ens vam centrar en les llicències de Creative Commons. A partir de la combinació de quatre elements (reconeixement, no comercial, sense obres derivades i compartir igual) es generen sis llicències, unes més lliures i altres més restrictives. 
A continuació, us deixo un vídeo que explica de manera clara i exemplificada la utilitat de les llicències Creative Commons:  

                                                        https://www.youtube.com/watch?v=OUo3KMkOETY

Així doncs, l'activitat va consistir en la selecció d'una llicència per al nostre blog. Si us fixeu en la part inferior esquerra de la pàgina principal del meu blog, apareix la següent imatge:

                                                              http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

La llicència que he elegit és "Reconocimiento - NoComercial (by-nc)." El primer element que conforma la llicència, simbolitzat amb una figura humana, representa el reconeixement i l'element representat a partir de la figura € significa ús no comercial. Per tant, permeto la utilització de la meva obra original i la creació d'obres derivades, però en cap cas es permet fer-ne un ús comercial.
Segons el meu punt de vista, el coneixement s'ha de construir i compartir amb els altres, és a dir, tothom ha de tenir accés a fonts i recursos educatius, i això és el que defensa la filosofia que es coneix com open education. 
A l'entrada de la setmana passada, en la qual vaig representar el meu PLE, vàrem veure que un part del nostre entorn personal d'aprenentatge és la compartició de la informació. Trobo molt interessant que el coneixement es pugui compartir, i si a més, l'autor de l'obra permet la seva modificació, adaptació o traducció,millor, així aquesta arribarà a més individus. Per tant,jo crec que és positiu que es permeti la creació d'obres derivades d'una obra original, sempre i quant es reconegui l'autor, clar, i d'aquesta manera a partir de la col.laboració entre els autors, arribarà a tots els racons del món.  

http://instagram.com/p/yfU1vkQJ2H/?modal=true

El meu PLE

Benvinguts a tots de nou,

Després d’aquests dies de decans tornem a estar per aquí reflexionant sobre el món de l’educació.  Les entrades que escriuré a partir d’ara faran referència a una nova assignatura, complement 2. Encara que el nom no ens diu gaire sobre el contingut de la matèria, al llarg de les entrades aniré compartint les meves reflexions sobre els nous aprenentatges. 

Així doncs, comencem amb la primera sessió, en la que vàrem parlar del PLE. Un concepte del qual ja havia sentit a parlar a l'assignatura de processos i contextos educatius, però no acabava d'entendre que volien dir aquestes lletres i quin era el seu significat en l'àmbit educatiu. Ara ja sé que el PLE (Personal Learning Environment o Entorn Personal d'Aprenentatge) és "el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender.” 
(Adell y Castañeda, 2010). 

Totes les persones tenim un entorn personal compost per una sèrie de connexions socials i fonts d'informació a partir de les quals aprenem. Abans aquest entorn d'aprenentatge es limitava a les relacions socials (família i amics), els mestres de l'escola, els llibres de text, etc. Però amb l'evolució de l'educació, l'entorn d'aprenentatge també ha canviat. 

Ara el PLE és divideix en: 

  https://flic.kr/p/bzG5hp   

-Accés a les fonts d'informació

                          ↓

   

-Reflexió i modificació de la informació
                          ↓

-Compartició de la informació → PLN 
("red personal de aprendizaje")

           

A continuació us present el meu PLE: 

                        

                                       Creació pròpia a través de Bubbl.us

Al principi quan pensava sobre com representaria el meu PLE, no m'imaginava que tindria tantes branques. Crec que no som conscients de com és el nostre entorn personal d'aprenentatge fins que ens posem a dibuixar-lo. 

Però, segurament si hagués creat el PLE abans de començar el màster sí que hagués set cert que tindria poques branques, ja que la majoria d'eines i espais els he conegut durant aquests mesos de curs. 

Hagués estat interessant fer-ne un al començament de curs i poder comparar-lo amb aquest, ja que en aquesta comparació també s'hagués reflectit l'evolució envers al meu concepte d'educació, de la que ja vaig parlar anteriorment. Per exemple, abans no hauria introduït Blogger com a eina per a crear i compartir informació, i Twitter no hauria aparegut en cap dels tres estadis, en canvi actualment són eines que utilitzo. 

Per tant, jo crec que la representació del nostre PLE, a més de servir-nos per a ser conscients de la gran quantitat d'eines que coneixem i emprem, també posa de manifest el pas que ha donat el sistema educatiu, del que ja he anat parlant a les entrades anteriors.

L'educació del segle XXI

Han passat pràcticament tres mesos des del dia que vaig inaugurar aquest blog. A la presentació ja vaig comentar que seria un espai per a reflexionar sobre l'ensenyament, i això és el que hem anat fent al llarg de les entrades. A l'inici d'aquesta assignatura no m'haguera imaginat que canviarien tants d'aspectes entorn del meu concepte d'educació.



Durant aquestes setmanes, he après moltes coses. En primer lloc, l'escriptura d'aquest blog m'ha permès conèixer un nou model d'aprenentatge, que vas més enllà de la realització d'un treball en word que després s'entrega al professor. Amb aquesta eina virtual, a més, ho pots compartir amb la resta de companys.

                                  www.flickr.com/photos/caliope-olga/4104509492/

Per tant, a partir de la lectura dels pensaments i reflexions dels companys, hem pogut comentar i debatre aquells aspectes que ens pareixien més interessants. 
D'aquesta manera, el canvi que s'ha produït en la meva manera de pensar entorn de l'educació, no només ha estat motivat per les pròpies reflexions descrites en aquest blog, sinó que també ha contrubuït en aquest canvi la lectura dels blogs dels companys. Podríem dir que ha estat una mena de treball en equip, ja que entre tots hem aportat diverses idees que ens han conduit a una nova visió del que és l'ensenyament.

En segon lloc, la utilització d'Instagram i Twitter en contextos educatius, crec que no ha deixat indiferent a ningú. Al començament no els hi trobava cabuda en l'àmbit de l'educació però a l'entrada anterior vérem que això no és així.

Un últim aspecte que cal comentar i que ha estat un dels factors que més ha contribuït en aquest canvi de pensament és la lectura de 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competéncias, d'Antoni Zabala, ja que ens ha mostrat un dels conceptes, que considero el més important en educació: competències. Zabala ens ha ensenyat que s'ha de formar per a la vida, i per això és important ensenyar i aprendre per competències. 

Per tant, les diverses sessions d'aquesta assignatura, la utilització de twitter i instagram com a eines d'aprenentatge, la lectura de l'obra de Zabala i l'escriptura d'aquest blog han permès que hagi descobert el món de l'educació. 
Abans de començar el màster, la meva visió de l'educació es basava en la meva vivència com a estudiant, centrada en un sistema d'ensenyament tradicional, on les classes consistien en l'exposició dels continguts teòrics per part professor, que seguia estrictament el llibre de text. 
Ara, com a futura docent, he descobert que existeixen altres recursos didàctics més enllà del llibre de text i de l'explicació del docent. I que aquest ha de desenvolupar el rol d'orientador i guiar als alumnes cap a l'aprenentatge per competències, de manera que han de saber, saber fer i saber ser. I un ensenyament com aquest, no pot tenir com a forma d'avaluació l'examen, ja que l'únic que ens permet és confirmar que l'alumne ha estat capaç de memoritzar una sèrie de conceptes teòrics.

Aquest pas de l'escola tradicional cap a l'escola del segle XXI és el que hem volgut plasmar na Maria, en Carlos i jo en aquest vídeo. 



                   http://photopeach.com/album/14sqain 


Espero que us hagi agradat!   :)

Les xarxes socials en l'educació

Crec que no vaig ser l'única que em vaig portar les mans al cap quan ens van dir que per aquesta assignatura hauríem d'escriure un blog i obrir una conta d'instagram i twitter. 

Els primers dies de classe no podia entendre quina funcionalitat educativa presentaven aquestes xarxes socials... Realment em seran útils? M'aportaran algun aprenentatge relacionat amb el món docent? Em realitzava una infinitat de preguntes intentant buscar una lògica a la utilització d'aquestes eines socials.

Fins ara la meva visió de les xarxes socials estava estretament lligada a l'oci, les considerava unes eines per comunicar-se amb els amics, penjar fotografies o seguir a personatges famosos. 

Però després d'aquesta experiència basada en la utilització de twitter i instagram en contextos educatius, he pogut comprovar que la seva finalitat va més enllà que l'oci.

Amb la següent imatge crec que es veu clarament les diferents possibilitats que ofereixen les xarxes socials.

                                                     https://www.flickr.com/photos/nscap/4584863851/

Es converteixen en espais virtuals que creen oportunitats per crear, compartir, aprendre, conversar i participar.

La meva experiència amb twitter es va iniciar amb aquesta assignatura. Vaig haver d'obrir-me un compte i investigar aquest nou món virtual. D'aquesta manera al principi anava una mica perduda, i si li sumem una sèrie de problemes tècnics, podríem dir que la primera presa de contacte no va ser gaire positiva... Però un cop superada aquesta primera fase, quan ja em vaig familiaritzar amb l'eina, vaig adonar-me de les facilitats que m'oferia... La possibilitat de seguir a gent involucrada en el món de l'ensenyament, poder compartir notícies, vídeos o imatges, poder conversar amb qualsevol persona independentment d'on es trobi, la possibilitat de poder opinar i comentar sobre les publicacions dels teus seguidors...
Tot això, també ha contribuït a realitzar el canvi en la meva manera de pensar envers al món de l'educació del que vaig parlar a l'entrada de la setmana passada.

A continuació us deixo un vídeo que resumeix de manera clara, els avantatges que presenta emprar twitter en l'educació:

   http://www.youtube.com/watch?v=jN4V6dmJYXw

Pel que fa a l'experiència amb Instagram, m'ha resultat més fàcil perquè ja coneixia aquesta eina. Per tant, només havia de centrar-me a buscar una fotografia que s'adeqüés al tema del blog. M'ha paregut una activitat molt interessant, perquè per poder realitzar-la és necessari entendre els continguts i relacionar-los amb el nostre entorn, i la manera que empràvem  per demostrar que havíem arribat a aquesta relació (teoria- realitat) era a través d'una imatge feta per nosaltres mateixos.
El millor d'utilitzar Instagram com una eina educativa és que si seguim la nostra etiqueta, #edubateMA, podem veure en fotografies com ha evolucionat la nostra visió de l'educació.

http://instagram.com/p/vrCzdcwJ_D/?modal=true

Per tant, com a futurs docents, el que hem de fer és integrar les xarxes socials a l'aula, aprofitar l'estreta relació que tenen els estudiants amb les noves tecnologies i emprar-les com a eines d'estudi i aprenentatge.

L'avaluació

Què és una avaluació? Si busquem la definició al diccionari, la Real Académia Española ens diu:"Acción y efecto de evaluar" o"Examen escolar." Podem observar com el concepte d'avaluació s'entén com un procès estretament lligat al de realitzar un examen. I aquesta visió és la que té gran part de la societat, en la que jo m'incloïa fins fa un parell de dies... 

Si seguim investigant sobre les definicions i busquem el terme examen, ens apareix:  

"prueba en la que se mide el nivel de conocimientos, aptitudes, habilidades o de unas capacidades físicas determinadas. Se usa como herramienta para determinar la idoneidad de alguien para la realización de una actividad o el aprovechamiento de unos estudios."

                                                              http://instagram.com/p/vMIGgxQJ_s/?modal=true

Però realment un examen pot mesurar tants aspectes d'una persona? Des del meu punt de vista, seguint la meva experiència com a estudiant, un examen serveix per a demostrar que l'alumne ha memoritzat els continguts teòrics del llibre de text, però no demostra la seva capacitat i habilitat per posar en pràctica aquests conceptes en la vida real. 

I és en aquest aspecte on la meva concepció de l'avaluació i de l'examen ha canviat. Abans per a mi l'única manera possible  d'avaluar era fent un examen, el típic examen d'agafar paper i bolígraf i "vomitar" tot allò que havies estudiat. 

Però ara que em paro a pensar, no només ha canviat la meva visió sobre el sistema d'avaluació, sinó sobre diferents aspectes de l'educació que he anat comentant al llarg de les entrades.

Quan vaig obrir el blog, se'm va ocórrer el títol, Descobrint el món de l'educació i és realment el que estic fent, descobrir nous aspectes de l'educació que per a mi eren desconeguts, com per exemple la necessitat d'un canvi en l'educació que s'adapti a la societat del segle XXI, canvis en el rol del professor o la necessitat d'abandonar el llibre de text. 

Després d'aquesta reflexió, tornem al tema de l'entrada d'aquesta setmana... El canvi de metodologia que implica l'ensenyament per competències, com vaig comentar en l'última entrada, comporta també un cavi en el sistema d'avaluació. No podem canviar la manera de presentar les classes i seguir amb la forma d'avaluació tradicional: una avaluació final, sumativa, en la que l'agent avaluador és el professor. Hem d'arribar a una avaluació que no es centri en els dèficits de l'alumne sinó que ens mostri les seves necessitats educatives per tal de poder ajudar-lo en el seu procés d'aprenentatge, és a dir el que importa no és la nota sinó el perquè d'aquella nota. 
D'aquesta manera, com indica José Luis Castillo ha de ser una avaluació participativa en la qual l'alumne pugui reflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge i la dels seus companys, per tant s'han d'instaurar l'autoavaluació i la coavaluació.

Per acabar, cal fer una reflexió sobre els portafolis, ja que com ens explica Jordi Adell, són un instrument que utilitza les eines tecnològiques i de la comunicació amb l'objectiu de recopilar les múltiples evidències d'ensenyament i aprenentatge. 
Fins que vaig començar aquesta assignatura, els portafolis eren totalment desconeguts per a mi, i amb l'experiència que estic tenint amb la seva utilització, crec que són una bona eina per l'aprenentatge dels estudiant, i que per tant  s'haurien d'introduir a les aules.  

                                               https://www.youtube.com/watch?v=EzQc2yiKsLM 

Ensenyar per competències

A l'entrada de la setmana passada ja vaig introduir el concepte de competències com un aspecte fonamental en la formació integral de l'individu. Però, que són les competències? Per què és tan important ensenyar per competències?
La veritat és que mai m'havia parat a pensar en la possible relació d'aquest terme amb el món de l'educació, però la lectura de 11 ideas claves. Como aprender y enseñar competencias, d'Antoni Zabala, en mostra que s'ha d'ensenyar per competències per tal de formar per a la vida.

El següent vídeo ens mostra la importància que té que l'ensenyament adopti un model d'educació per a la vida.

                                    https://www.youtube.com/watch?v=hAvPyIfWLPg

Al començament em preguntava sobre el significat de les competències, Antoni Zabala ens diu al respecte:

"La competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida, mediante acciones en las que se movilizan al mismo tiempo y de manera interrelacionada, competentes actitudinales, procedimentales y conceptuales."

Per tant, el concepte de competències va aparèixer a l'àmbit educatiu, per tal d'ensenyar als alumnes a donar resposta a les diverses situacions complexes que poden trobar-se en el dia a dia de la seva vida.

Un cop definit el concepte de competències i la importància de la seva introducció al món educatiu, és quan el meu cap s'omple de preguntes i reflexions...
Quan jo seia en aquells pupitres i escoltava l'explicació del professor i després realitzavem les activitats del llibre de text, m'estaven ensenyant a ser competent per a la vida? És pot desenvolupar l'ensenyament per competències en un sistema educatiu tradicional i propedèutic? A l'entrada de la instrucció a l'educació, ja vaig parlar de la necessitat d'un canvi, ja que l'objectiu de l'ensenyament escolar no és formar solament estudiants, sino a persones que puguin enfrontar-se als obstacles i dilemes que la vida pot deparar.
Com indica Zabala, no basta amb el saber, sino que hi ha que saber fer i ser. Davant una situació complexa hem de ser capaços d'analitzar-la seleccionant les dades més importants, i escollir un dels nostres esquemes d'actuació i aplicar-lo d'acord amb les circustàncies contextuals. Així doncs, serem persones competents quan en una situació determinada apliquem de manera efectiva conceptes, fets, procediments i actituds.

Com a futura docent em pregunto, com s'ensenya per competències? Aqui entren en joc diverses pràctiques metodològiques que han de tenir en compte diferents aspectes com, l'organització dels continguts (és important partir de situacions de la realitat de l'alumne), l'organització de l'aula (treball cooperatiu i individual), materials curriculars (han de ser "variats i diversificables") o l'espai i el temps (l'ensenyament per competències presenta activitats que requereixen una duració llarga i espais diferents a l'aula per la seva correcta realització).

 

                                                             http://instagram.com/p/u6PjULQJ2v/?modal=true
#edubateMA "En función de las exigencias del aprendizaje será imprescindible la utilización de espacios distintos del aula" (Zabala, 2009)

Per tal d' aconseguir un sistema educatiu basat en l'ensenyament per competències hem d'abandonar les classes magistrals basades en la repetició sistemàtica de continguts i donar pas a la participació i experimentació dels alumnes de manera que puguin reflexionar i construir el seu coneixement per tal que els hi sigui útil per a la vida.