Vaig descobrir que existia un currículum educatiu, que s'entén com el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics, criteris d'avaluació i competències bàsiques en cadascun dels nivells, etapes, cicles, graus i mòduls del sistema educatiu.
Com vaig comentar la setmana passada en el blog, existeix un model de docent que utilitza com a únic recurs educatiu el llibre de text. Quantes vegades hem escoltat a les aules, "Hem d'avançar que sinó no acabarem el temari" o "No es podem entretenir més amb aquest tema, hem de continuar"? Pareixia que el professor ens havia de transmetre totes i cada una de les pàgines del llibre, com si l'objectiu fos acabar tot el llibre, sense tenir en compte si els alumnes havíem après o no.
Actualment l'Administració ens marca un currículum tradicional ple de continguts. Però, realment és tant important donar tots els contiguts que indica el currículum? No seria millor centrar-se en els més importants i treballar-los a partir d'una metodologia
que permetès a l'alumne participar i despenvolupar les seves habilitats? Transmetre de forma sistemàtica tot el contingut del llibre de text i realitzar els exercicis que apareixen a continuació, i així progressivament fins fulminar les 200 pàgines del llibre, no em pareix una manera adequada d'ensenyar als alumnes.
Tal com comenta Pedro Villarubia en el seu blog, "Discentia":
"Currículo: "corre" y "culo". Una palabra con semejante rima ya debería haber sido borrada de nuestro vocabulario educativo. Pero lo dice claramente: currículo significa seguir una larga y frenética carrera de de conceptos, divididos en áreas, en el culo sentado en una silla."
Els docents han d'explicar els continguts teòrics de l'assingatura, és essencial que l'alumne conegui la teoria, per tal de poder posar-la en pràctica. Però no només hi ha el llibre de text com a recurs per exposar aquestos continguts, existeix un gran ventall de recursos (noticies i temes d'actualitat, blogs, activitats grupals, navegació per Internet, wikis...) que permeten al docent explicar la teoria amb la participació activa de l'alumnat per tal de posar en marxa les seves habilitats i estratègies per poder aplicar aquestos coneixements a la vida diària.
A continuació us deixo un vídeo realitzat per uns alumnes d'ESO, que planteja de manera paròdica la importància que se li dóna al llibre de text com a única font d'informació.
Com a futurs docents, hem de superar aquest tipus d'aprenentatge dins l'aula centrat en la transmissió i memorització de continguts, i aconseguir una educació basada en les competències bàsiques, és a dir, l'ensenyament dels continguts conceptuals i la capactitat d'utilitzar-los en la vida real a través del desenvolupament d'habilitats i estratègies.
Per tant, si fixem el llibre de text com a únic recurs didàctic deixem de banda el desenvolupament de les competències bàsiques, un aspecte important en la formació integral de l'individu.
