L'educació del segle XXI

Han passat pràcticament tres mesos des del dia que vaig inaugurar aquest blog. A la presentació ja vaig comentar que seria un espai per a reflexionar sobre l'ensenyament, i això és el que hem anat fent al llarg de les entrades. A l'inici d'aquesta assignatura no m'haguera imaginat que canviarien tants d'aspectes entorn del meu concepte d'educació.



Durant aquestes setmanes, he après moltes coses. En primer lloc, l'escriptura d'aquest blog m'ha permès conèixer un nou model d'aprenentatge, que vas més enllà de la realització d'un treball en word que després s'entrega al professor. Amb aquesta eina virtual, a més, ho pots compartir amb la resta de companys.

                                  www.flickr.com/photos/caliope-olga/4104509492/

Per tant, a partir de la lectura dels pensaments i reflexions dels companys, hem pogut comentar i debatre aquells aspectes que ens pareixien més interessants. 
D'aquesta manera, el canvi que s'ha produït en la meva manera de pensar entorn de l'educació, no només ha estat motivat per les pròpies reflexions descrites en aquest blog, sinó que també ha contrubuït en aquest canvi la lectura dels blogs dels companys. Podríem dir que ha estat una mena de treball en equip, ja que entre tots hem aportat diverses idees que ens han conduit a una nova visió del que és l'ensenyament.

En segon lloc, la utilització d'Instagram i Twitter en contextos educatius, crec que no ha deixat indiferent a ningú. Al començament no els hi trobava cabuda en l'àmbit de l'educació però a l'entrada anterior vérem que això no és així.

Un últim aspecte que cal comentar i que ha estat un dels factors que més ha contribuït en aquest canvi de pensament és la lectura de 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competéncias, d'Antoni Zabala, ja que ens ha mostrat un dels conceptes, que considero el més important en educació: competències. Zabala ens ha ensenyat que s'ha de formar per a la vida, i per això és important ensenyar i aprendre per competències. 

Per tant, les diverses sessions d'aquesta assignatura, la utilització de twitter i instagram com a eines d'aprenentatge, la lectura de l'obra de Zabala i l'escriptura d'aquest blog han permès que hagi descobert el món de l'educació. 
Abans de començar el màster, la meva visió de l'educació es basava en la meva vivència com a estudiant, centrada en un sistema d'ensenyament tradicional, on les classes consistien en l'exposició dels continguts teòrics per part professor, que seguia estrictament el llibre de text. 
Ara, com a futura docent, he descobert que existeixen altres recursos didàctics més enllà del llibre de text i de l'explicació del docent. I que aquest ha de desenvolupar el rol d'orientador i guiar als alumnes cap a l'aprenentatge per competències, de manera que han de saber, saber fer i saber ser. I un ensenyament com aquest, no pot tenir com a forma d'avaluació l'examen, ja que l'únic que ens permet és confirmar que l'alumne ha estat capaç de memoritzar una sèrie de conceptes teòrics.

Aquest pas de l'escola tradicional cap a l'escola del segle XXI és el que hem volgut plasmar na Maria, en Carlos i jo en aquest vídeo. 



                   http://photopeach.com/album/14sqain 


Espero que us hagi agradat!   :)

Les xarxes socials en l'educació

Crec que no vaig ser l'única que em vaig portar les mans al cap quan ens van dir que per aquesta assignatura hauríem d'escriure un blog i obrir una conta d'instagram i twitter. 

Els primers dies de classe no podia entendre quina funcionalitat educativa presentaven aquestes xarxes socials... Realment em seran útils? M'aportaran algun aprenentatge relacionat amb el món docent? Em realitzava una infinitat de preguntes intentant buscar una lògica a la utilització d'aquestes eines socials.

Fins ara la meva visió de les xarxes socials estava estretament lligada a l'oci, les considerava unes eines per comunicar-se amb els amics, penjar fotografies o seguir a personatges famosos. 

Però després d'aquesta experiència basada en la utilització de twitter i instagram en contextos educatius, he pogut comprovar que la seva finalitat va més enllà que l'oci.

Amb la següent imatge crec que es veu clarament les diferents possibilitats que ofereixen les xarxes socials.

                                                     https://www.flickr.com/photos/nscap/4584863851/

Es converteixen en espais virtuals que creen oportunitats per crear, compartir, aprendre, conversar i participar.

La meva experiència amb twitter es va iniciar amb aquesta assignatura. Vaig haver d'obrir-me un compte i investigar aquest nou món virtual. D'aquesta manera al principi anava una mica perduda, i si li sumem una sèrie de problemes tècnics, podríem dir que la primera presa de contacte no va ser gaire positiva... Però un cop superada aquesta primera fase, quan ja em vaig familiaritzar amb l'eina, vaig adonar-me de les facilitats que m'oferia... La possibilitat de seguir a gent involucrada en el món de l'ensenyament, poder compartir notícies, vídeos o imatges, poder conversar amb qualsevol persona independentment d'on es trobi, la possibilitat de poder opinar i comentar sobre les publicacions dels teus seguidors...
Tot això, també ha contribuït a realitzar el canvi en la meva manera de pensar envers al món de l'educació del que vaig parlar a l'entrada de la setmana passada.

A continuació us deixo un vídeo que resumeix de manera clara, els avantatges que presenta emprar twitter en l'educació:

   http://www.youtube.com/watch?v=jN4V6dmJYXw

Pel que fa a l'experiència amb Instagram, m'ha resultat més fàcil perquè ja coneixia aquesta eina. Per tant, només havia de centrar-me a buscar una fotografia que s'adeqüés al tema del blog. M'ha paregut una activitat molt interessant, perquè per poder realitzar-la és necessari entendre els continguts i relacionar-los amb el nostre entorn, i la manera que empràvem  per demostrar que havíem arribat a aquesta relació (teoria- realitat) era a través d'una imatge feta per nosaltres mateixos.
El millor d'utilitzar Instagram com una eina educativa és que si seguim la nostra etiqueta, #edubateMA, podem veure en fotografies com ha evolucionat la nostra visió de l'educació.

http://instagram.com/p/vrCzdcwJ_D/?modal=true

Per tant, com a futurs docents, el que hem de fer és integrar les xarxes socials a l'aula, aprofitar l'estreta relació que tenen els estudiants amb les noves tecnologies i emprar-les com a eines d'estudi i aprenentatge.

L'avaluació

Què és una avaluació? Si busquem la definició al diccionari, la Real Académia Española ens diu:"Acción y efecto de evaluar" o"Examen escolar." Podem observar com el concepte d'avaluació s'entén com un procès estretament lligat al de realitzar un examen. I aquesta visió és la que té gran part de la societat, en la que jo m'incloïa fins fa un parell de dies... 

Si seguim investigant sobre les definicions i busquem el terme examen, ens apareix:  

"prueba en la que se mide el nivel de conocimientos, aptitudes, habilidades o de unas capacidades físicas determinadas. Se usa como herramienta para determinar la idoneidad de alguien para la realización de una actividad o el aprovechamiento de unos estudios."

                                                              http://instagram.com/p/vMIGgxQJ_s/?modal=true

Però realment un examen pot mesurar tants aspectes d'una persona? Des del meu punt de vista, seguint la meva experiència com a estudiant, un examen serveix per a demostrar que l'alumne ha memoritzat els continguts teòrics del llibre de text, però no demostra la seva capacitat i habilitat per posar en pràctica aquests conceptes en la vida real. 

I és en aquest aspecte on la meva concepció de l'avaluació i de l'examen ha canviat. Abans per a mi l'única manera possible  d'avaluar era fent un examen, el típic examen d'agafar paper i bolígraf i "vomitar" tot allò que havies estudiat. 

Però ara que em paro a pensar, no només ha canviat la meva visió sobre el sistema d'avaluació, sinó sobre diferents aspectes de l'educació que he anat comentant al llarg de les entrades.

Quan vaig obrir el blog, se'm va ocórrer el títol, Descobrint el món de l'educació i és realment el que estic fent, descobrir nous aspectes de l'educació que per a mi eren desconeguts, com per exemple la necessitat d'un canvi en l'educació que s'adapti a la societat del segle XXI, canvis en el rol del professor o la necessitat d'abandonar el llibre de text. 

Després d'aquesta reflexió, tornem al tema de l'entrada d'aquesta setmana... El canvi de metodologia que implica l'ensenyament per competències, com vaig comentar en l'última entrada, comporta també un cavi en el sistema d'avaluació. No podem canviar la manera de presentar les classes i seguir amb la forma d'avaluació tradicional: una avaluació final, sumativa, en la que l'agent avaluador és el professor. Hem d'arribar a una avaluació que no es centri en els dèficits de l'alumne sinó que ens mostri les seves necessitats educatives per tal de poder ajudar-lo en el seu procés d'aprenentatge, és a dir el que importa no és la nota sinó el perquè d'aquella nota. 
D'aquesta manera, com indica José Luis Castillo ha de ser una avaluació participativa en la qual l'alumne pugui reflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge i la dels seus companys, per tant s'han d'instaurar l'autoavaluació i la coavaluació.

Per acabar, cal fer una reflexió sobre els portafolis, ja que com ens explica Jordi Adell, són un instrument que utilitza les eines tecnològiques i de la comunicació amb l'objectiu de recopilar les múltiples evidències d'ensenyament i aprenentatge. 
Fins que vaig començar aquesta assignatura, els portafolis eren totalment desconeguts per a mi, i amb l'experiència que estic tenint amb la seva utilització, crec que són una bona eina per l'aprenentatge dels estudiant, i que per tant  s'haurien d'introduir a les aules.  

                                               https://www.youtube.com/watch?v=EzQc2yiKsLM 

Ensenyar per competències

A l'entrada de la setmana passada ja vaig introduir el concepte de competències com un aspecte fonamental en la formació integral de l'individu. Però, que són les competències? Per què és tan important ensenyar per competències?
La veritat és que mai m'havia parat a pensar en la possible relació d'aquest terme amb el món de l'educació, però la lectura de 11 ideas claves. Como aprender y enseñar competencias, d'Antoni Zabala, en mostra que s'ha d'ensenyar per competències per tal de formar per a la vida.

El següent vídeo ens mostra la importància que té que l'ensenyament adopti un model d'educació per a la vida.

                                    https://www.youtube.com/watch?v=hAvPyIfWLPg

Al començament em preguntava sobre el significat de les competències, Antoni Zabala ens diu al respecte:

"La competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida, mediante acciones en las que se movilizan al mismo tiempo y de manera interrelacionada, competentes actitudinales, procedimentales y conceptuales."

Per tant, el concepte de competències va aparèixer a l'àmbit educatiu, per tal d'ensenyar als alumnes a donar resposta a les diverses situacions complexes que poden trobar-se en el dia a dia de la seva vida.

Un cop definit el concepte de competències i la importància de la seva introducció al món educatiu, és quan el meu cap s'omple de preguntes i reflexions...
Quan jo seia en aquells pupitres i escoltava l'explicació del professor i després realitzavem les activitats del llibre de text, m'estaven ensenyant a ser competent per a la vida? És pot desenvolupar l'ensenyament per competències en un sistema educatiu tradicional i propedèutic? A l'entrada de la instrucció a l'educació, ja vaig parlar de la necessitat d'un canvi, ja que l'objectiu de l'ensenyament escolar no és formar solament estudiants, sino a persones que puguin enfrontar-se als obstacles i dilemes que la vida pot deparar.
Com indica Zabala, no basta amb el saber, sino que hi ha que saber fer i ser. Davant una situació complexa hem de ser capaços d'analitzar-la seleccionant les dades més importants, i escollir un dels nostres esquemes d'actuació i aplicar-lo d'acord amb les circustàncies contextuals. Així doncs, serem persones competents quan en una situació determinada apliquem de manera efectiva conceptes, fets, procediments i actituds.

Com a futura docent em pregunto, com s'ensenya per competències? Aqui entren en joc diverses pràctiques metodològiques que han de tenir en compte diferents aspectes com, l'organització dels continguts (és important partir de situacions de la realitat de l'alumne), l'organització de l'aula (treball cooperatiu i individual), materials curriculars (han de ser "variats i diversificables") o l'espai i el temps (l'ensenyament per competències presenta activitats que requereixen una duració llarga i espais diferents a l'aula per la seva correcta realització).

 

                                                             http://instagram.com/p/u6PjULQJ2v/?modal=true
#edubateMA "En función de las exigencias del aprendizaje será imprescindible la utilización de espacios distintos del aula" (Zabala, 2009)

Per tal d' aconseguir un sistema educatiu basat en l'ensenyament per competències hem d'abandonar les classes magistrals basades en la repetició sistemàtica de continguts i donar pas a la participació i experimentació dels alumnes de manera que puguin reflexionar i construir el seu coneixement per tal que els hi sigui útil per a la vida.

El currículum i el llibre de text

A la primera sessió del màster en la que ens van parlar de currículum, el primer que em va venir al cap va ser el concepte de currículum com el document on apareixen les dades biogràfiques, acadèmiques i laborals d'una persona.
Vaig descobrir que existia un currículum educatiu, que s'entén com el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics, criteris d'avaluació i competències bàsiques en cadascun dels nivells, etapes, cicles, graus i mòduls del sistema educatiu.

Com vaig comentar la setmana passada en el blog, existeix un model de docent que utilitza com a únic recurs educatiu el llibre de text. Quantes vegades hem escoltat a les aules, "Hem d'avançar que sinó no acabarem el temari" o "No es podem entretenir més amb aquest tema, hem de continuar"? Pareixia que el professor ens havia de transmetre totes i cada una de les pàgines del llibre, com si l'objectiu fos acabar tot el llibre, sense tenir en compte si els alumnes havíem après o no.

                                  http://instagram.com/p/uqM5trQJ5w/?modal=true


Actualment l'Administració ens marca un currículum tradicional ple de continguts. Però, realment és tant important donar tots els contiguts que indica el currículum? No seria millor centrar-se en els més importants i treballar-los a partir d'una metodologia
que permetès a l'alumne participar i despenvolupar les seves habilitats? Transmetre de forma sistemàtica tot el contingut del llibre de text i realitzar els exercicis que apareixen a continuació, i així progressivament fins fulminar les 200 pàgines del llibre, no em pareix una manera adequada d'ensenyar als alumnes.
Tal com comenta Pedro Villarubia en el seu blog, "Discentia":

"Currículo: "corre" y "culo". Una palabra con semejante rima ya debería haber sido borrada de nuestro vocabulario educativo. Pero lo dice  claramente: currículo significa seguir una larga y frenética carrera de de conceptos, divididos en áreas, en el culo sentado en una silla."

Els docents han d'explicar els continguts teòrics de l'assingatura, és essencial que l'alumne conegui la teoria, per tal de poder posar-la en pràctica. Però no només hi ha el llibre de text com a recurs per exposar aquestos continguts, existeix un gran ventall de recursos (noticies i temes d'actualitat, blogs, activitats grupals, navegació per Internet, wikis...) que permeten al docent explicar la teoria amb la participació activa de l'alumnat per tal de posar en marxa les seves habilitats i estratègies per poder aplicar aquestos coneixements a la vida diària.

A continuació us deixo un vídeo realitzat per uns alumnes d'ESO, que planteja de manera paròdica la importància que se li dóna al llibre de text com a única font d'informació.
  

                                https://www.youtube.com/watch?v=-oi_9H23744

Com a futurs docents, hem de superar aquest tipus d'aprenentatge dins l'aula centrat en la transmissió i memorització de continguts, i aconseguir una educació basada en les competències bàsiques, és a dir, l'ensenyament dels continguts conceptuals i la capactitat d'utilitzar-los en la vida real a través del desenvolupament d'habilitats i estratègies.
Per tant, si fixem el llibre de text com a únic recurs didàctic deixem de banda el desenvolupament de les competències bàsiques, un aspecte important en la formació integral de l'individu.

L'escola del segle XXI i el rol docent

A l'entrada de la setmana passada, varem fer una reflexió sobre el pas que s'està donant de l'escola tradicional cap a l'escola constructivista. El pas d'una escola en la que el professor fa d'orientador i guia de l'aprenentatge, i l'alumne passa a ser un participant actiu.
No us heu parat a pensar en com ha d’afrontar el docent aquests canvis? Quin ha de ser el seu rol?
Es tracta del pas del professor tradicional, centrat en el currículum, els documents impresos o digitals, i els mitjans de comunicació populars; al professor en xarxa, que augmenta considerablement les seves vies de comunicació, interacció i col·laboració, mitjançant l'ús de noves tecnologies i eines. 

Per tant, tal i com indica Carbonell (2008), hem d’abandonar aquells models docents que no instauren els canvis i les innovacions dins l’aula. Com per exemple, el model funcionarial i absentista, que es centra en l’utilització del llibre de text com a únic recurs educatiu per tal de mantenir l’estabilitat, el risc d’imprevisibilitat i de conflicte dins l’aula. 

http://instagram.com/p/ueCB62QJ9T/?modal=true

Hem d’aconseguir ser professors que provoquin la curiositat del coneixement, que aconsegueixin que els seus alumnes tinguin ganes d’aprendre coses noves. Tot això es pot aconseguir mitjançant la creació d’un clima escolar basat en la connexió, l’empatia i la comunicació, on el docent es presenta com algú proper i interessat per l'entorn acadèmic i familiar de l'alumne.

Una altra manera d’aconseguir aquesta il·lusió  dels alumnes per aprendre és mitjançant l’introducció de les TIC a les aules.  

http://instagram.com/p/ueCJZfwJ9b/?modal=true

Actualment vivim en una societat en la que les noves tecnologies s’han introduït de manera significativa en les nostres vides, i a més els adolescents són els primers que estan al dia dels nous avanços. Doncs, si sabem que els alumnes són “experts” en la seva utilització, per què no aprofitem la seva “experiència”? Per què no els hi permetim aprendre a través de les noves tecnologies? 

D’aquesta manera aconseguiríem arribar a l’escola constructivista, a través de la qual l'alumne podria crear el seu propi coneixement a partir d'eines com blogs, wikis, chats, xarxes socials, etc.

Tal i com indica el model TPACK un bon professor ha de desenvolupar coneixements de tres tipus: coneixement sobre els continguts, coneixement pedagògic i coneixement tecnològic.

El següent vídeo explica de manera clara els fonaments bàsics d'aquest model.

                                                                https://www.youtube.com/watch?v=FagVSQlZELY

Després d'haver conegut aquest model, com a futura professora, m'ha set inevitable fer una reflexió sobre la meva formació docent. El coneixement sobre els continguts teòrics, en el meu cas de llengua i literatura espanyola, els vaig adquirir durant els quatre anys de carrera. Pel que fa al coneixement pedagògic, l'estic assolint durant aquest any de màster. Finalment, del coneixement tecnològic s'encarrega aquesta assignatura. 

Per què van donar-li tanta importància al coneixement teòric de la sintaxis i no al procediment que hauria de seguir per transmetre-ho als alumnes? Perquè no es comença amb l'ensenyament del PK i TK a l'inici de la carrera? 
Des de el meu punt de vista, en la formació docent actual l'assoliment dels tres coneixements bàsics que formen el TPACK està un poc desequilibrat.
De totes maneres, durant aquest any esper compensar la balança  i obtenir de manera homogènia es els tres coneixements que necessita un professor per a ser un bon docent. 

“el docente es la persona que es capaz de transformar el proceso de isntrucción en la aventura de la educación”

                                                                             Stenhouse

 

De la instrucció a l'educació

Després de la segona sessió de l’assignatura, en la que varem analitzar l'evolució sistema educatiu, el primer que em va venir al cap va ser una pluja de preguntes sobre l’educació que havia rebut a l’institut. Els meus professors instruien o educaven? Ens posaven molts de deures i examens? Allò que m’ensenyaven ho possava en pràctica fora de l’aula?

Finalment, vaig arribar a la conclusió de que havia estudiat sota l’escola tradicional, és a  dir, un dia a l’institut es resumia en la succeció de varis professors que exposaven en 50 minuts els seus coneixements sobre l’assignatura, mentre que jo, com alumne, estava asseguda escoltant i apuntant els deures que havia de fer per al dia següent. 

En algunes ocasions, hi havia docents que intercalaven les classes teòriques amb petits treballs grupals, activitats a classe, ens possaven alguna pel.lícula relacionada amb el contingut de la matèria… Però l’examen final era allò que decidia si aprovàves o no.

Pot ser pensareu que d’aixó ja han passat un parell d’anys i que actualment l’ensenyament ha evolucionat cap a l’escola constructiva. Però sense allunyar-nos molt, puc afirmar que l’últim any de carrera ha seguit els camins de l’ensenyament que vaig tenir a l’institut. 

Inclús he assistit a classes de literatura on el professor es passava 90 minuts assegut llegint un llibre en veu alta. No podiem llegir-nos el llibre nosaltres a casa i a classe mitjançant el treball cooperatiu i l’ajuda del professor extreure els principals continguts del llibre?

Hauriem d’abandonar aquest sistema propedèutic i selectiu, centrat en la figura del professor com a font del coneixement (amb l’ajuda del llibre de text) i la de l’alumne passiu que memoritza els continguts amb l’objectiu de superar un examen, deixant de costat l’ús pràctic d’aquest coneixement en les diverses situacions que et plantetja la vida. 

A les aules hauriem de trobar un sistema educatiu basat en l’escola constructiva, que es centràs en la formació de competències, és a dir, de totes les capacitats que permetin al ser humà superar els obstacles que la vida pot deparar.
Per tant, es una sistema que presenta una funció orientadora, ajuda als alumnes a desenvolupar-se segons les seves possibilitats en l’àmbit personal, interpersonal, social i professional.

D’aquesta manera, mitjançant la figura del docent com a guia que condueix a l’aprenentatge, un alumne actiu, i unes classes participatives i dinàmiques s’aconsegueix la formació integral de l’alumne.

Tal i com indiquen Zabala i Arnau (2009) “la formación integral de la persona implica que a los pilares del saber y el saber hacer, se añadan los otros dos: el saber ser y el saber convivir”. 

Adjunt un enllaç en el que podem observar un esquema que mostra els trets característics de les dues finalitas del sistema educatiu que acabem d'explicar. 

https://es.scribd.com/doc/58162335/Cuadro-Comparativo-Educacion-Tradicional-y-Moderna

Espero que l’ensenyament evolucioni definitivament cap la vertent constructiva, i que l’escola tradicional es quedi en el passat. Així, el dia que arribi a les aules com a professora, pugui compartir amb els meus alumnes els nous mètodes d'aprenentatge constructivistes que esper assolir durant aquest curs. 

Per acabar, us deixo un video molt interessant en el que un alumne mostra la seva visió de l'educació.

Fins la pròxima semana! :) 

Presentació

Benvinguts a tots!

El meu nom és Ángeles i l’any passat vaig acabar el grau en Filologia Hispànica en la Universitat de Barcelona.Actualment estic cursant el màster en formació del professorat a la Universitat de les Illes Balears, i és per això que avui inauguro el meu primer blog com a metòde d’aprenentatge de l’assignatura “processos i contextos educatius”.

En aquest espai reflexionarem sobre l’ensenyament, la evolució que ha patit fins els nostres dies, on els avanços tecnològics están presents de manera permanent en la societat. D’aquesta manera els llibres de text i les pissarres de guix obren pas a un sistema educatiu on les TIC cobren gran rellevància. Per tant, el professorat ha de ser capaç d’emprar els nous mètodes d’aprenentatge per tal d’assolir els objectius acadèmics.

https://www.flickr.com/photos/melenita/9689712379

Com a futura docent espero que en aquest curs ens mostrin les claus per a poder treballar de manera satisfactòria en aquest nou sistema educatiu basat en la tecnologia, un món desconegut per a mi.

Aprofit per mostrar-vos la primera activitat grupal que vam fer a classe. Es tracta d'un video en el que na Neus, n'Ana, n'Andrea i jo mostram la nostra visió de l'ensenyament en l'actuailitat i com ens agradaria que fos en el futur.

http://photopeach.com/album/4llef9

Esper que us agradi!

Fins la pròxima!