domingo, 2 de noviembre de 2014

Ensenyar per competències

A l'entrada de la setmana passada ja vaig introduir el concepte de competències com un aspecte fonamental en la formació integral de l'individu. Però, que són les competències? Per què és tan important ensenyar per competències?
La veritat és que mai m'havia parat a pensar en la possible relació d'aquest terme amb el món de l'educació, però la lectura de 11 ideas claves. Como aprender y enseñar competencias, d'Antoni Zabala, en mostra que s'ha d'ensenyar per competències per tal de formar per a la vida.

El següent vídeo ens mostra la importància que té que l'ensenyament adopti un model d'educació per a la vida.

                                    https://www.youtube.com/watch?v=hAvPyIfWLPg

Al començament em preguntava sobre el significat de les competències, Antoni Zabala ens diu al respecte:

"La competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida, mediante acciones en las que se movilizan al mismo tiempo y de manera interrelacionada, competentes actitudinales, procedimentales y conceptuales."

Per tant, el concepte de competències va aparèixer a l'àmbit educatiu, per tal d'ensenyar als alumnes a donar resposta a les diverses situacions complexes que poden trobar-se en el dia a dia de la seva vida.

Un cop definit el concepte de competències i la importància de la seva introducció al món educatiu, és quan el meu cap s'omple de preguntes i reflexions...
Quan jo seia en aquells pupitres i escoltava l'explicació del professor i després realitzavem les activitats del llibre de text, m'estaven ensenyant a ser competent per a la vida? És pot desenvolupar l'ensenyament per competències en un sistema educatiu tradicional i propedèutic? A l'entrada de la instrucció a l'educació, ja vaig parlar de la necessitat d'un canvi, ja que l'objectiu de l'ensenyament escolar no és formar solament estudiants, sino a persones que puguin enfrontar-se als obstacles i dilemes que la vida pot deparar.
Com indica Zabala, no basta amb el saber, sino que hi ha que saber fer i ser. Davant una situació complexa hem de ser capaços d'analitzar-la seleccionant les dades més importants, i escollir un dels nostres esquemes d'actuació i aplicar-lo d'acord amb les circustàncies contextuals. Així doncs, serem persones competents quan en una situació determinada apliquem de manera efectiva conceptes, fets, procediments i actituds.

Com a futura docent em pregunto, com s'ensenya per competències? Aqui entren en joc diverses pràctiques metodològiques que han de tenir en compte diferents aspectes com, l'organització dels continguts (és important partir de situacions de la realitat de l'alumne), l'organització de l'aula (treball cooperatiu i individual), materials curriculars (han de ser "variats i diversificables") o l'espai i el temps (l'ensenyament per competències presenta activitats que requereixen una duració llarga i espais diferents a l'aula per la seva correcta realització).

 
                                                             http://instagram.com/p/u6PjULQJ2v/?modal=true
#edubateMA "En función de las exigencias del aprendizaje será imprescindible la utilización de espacios distintos del aula" (Zabala, 2009)

Per tal d' aconseguir un sistema educatiu basat en l'ensenyament per competències hem d'abandonar les classes magistrals basades en la repetició sistemàtica de continguts i donar pas a la participació i experimentació dels alumnes de manera que puguin reflexionar i construir el seu coneixement per tal que els hi sigui útil per a la vida.


4 comentarios:

  1. Ángeles estic d'acord amb tu excepte en un aspecte. Tu proposes abandonar les classes magistrals basades en la repetició sistemàtica de continguts i donar pas a la participació i experimentació dels alumnes. Crec que la participació i l'experimentació dels alumnes és clau en l'ensenyament per competències, ja que les habilitats i les actituds s'aprenen fent, experimentant, reflexionant, vivint experiències diverses... No obstant, crec que també son necessàries les intervencions expositives del professorat de forma convencional, ja que els conceptes s'aprenen memoritzant. La clau crec que està en anar variant les metodologies: classes expositives alternant amb treball per projectes, anàlisi de casos o investigacions del medi entre d'altres.
    Quan parlem de competències no podem deixar de banda els continguts conceptuals (teòrics), són necessaris per aprendre competències i ens han de servir per millorar la pràctica (no puc fer una truita si no sé què és). En paraules d'en Zabala (2009) : “para que los contenidos procedimentales sean aprendidos no es suficiente su uso más o menos frecuente, sino que para dominarlos es imprescindible seguir un proceso que empieza siempre por una descripción o visualización del modelo que hay que seguir, para pasar inmediatamente a la realización sistemática de ejercicios secuenciados progresivamente de lo más sencillo a lo más complejo. El contenido procedimental se aprende cuando el alumnado le atribuye sentido y significado, y eso sólo es posible cuando las distintas actividades se llevan a cabo sobre contextos reales, lo que comporta indefectiblemente su utilización sobre objectos de conocimiento”

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Neus! estic totalment d'acord amb el que dius, potser no m'hagi expressat de manera clara.... Quan dic que és necessari abandonar les classes magistrals vull dir que hem de deixar al passat aquelles classes en les quals el professor es basa únicament en l'exposició dels continguts teòrics, deixant de banda la participació activa dels alumnes.
      Però com vaig indicar a l'entrada anterior: "Els docents han d'explicar els continguts teòrics de l'assignatura, és essencial que l'alumne conegui la teoria, per tal de poder posar-la en pràctica".
      Per tant, els alumnes han de conèixer la teoria. Però crec que s'haurien d'utilitzar més recursos a part de l'exposició del docent per tal d'intensificar l'interès dels alumnes: treballs grupals, recerca d'informació per Internet, tècniques de treball cooperatiu com el trencaclosques, etc.
      Crec que amb l'exemple d'en Zabala sobre la truita aquesta idea queda molt clara: no podem fer una truita si no coneixem els ingredients que porta i els instruments que s'utilitzen per fer-la. Per tant, un cop coneguem els continguts teòrics, els podrem posar en pràctica, i fer la truita.

      Eliminar
  2. Uf, quins comentaris més complets! Vist que ja heu expremut tot el suc que es podia extreure del text, m'agradaria comentar el vídeo adjunt.
    Per començar, he de dir que m'ha agradat molt, trobo que està expressat amb un llenguatge i uns dibuixets que el fan molt bo d'entendre i molt atractiu.
    Considero que el que li ha faltat a l'escola tradicional és que es limita a instruir i no educa els joves. Així es com llavors surten alumnes com n'Edgar que ni tant sols ajuda a les tasques de casa i la seva dona es veu desbordada, a més, està a l'atur perquè és un maleducat que no sap superar una entrevista laboral.
    Amb l'aprenentatge per competències, s'intenta pal·liar aquesta mancança i ara amb tot el treball col·laboratiu que s'aplica amb els alumnes, les competències comencen a aflorar. A més a més, amb el gran esforç del professorat ara es comença a educar de veritat els alumnes i tots els valors que els pares no ensenyen, ara es poden ensenyar a l'escola; ara és una escola inclusiva i significativa.

    ResponderEliminar
  3. Laia, a mi aquest vídeo no m'ha acabat de convèncer. El vídeo i el text de l’Angeles m'ha fet pensar en alguna cosa que potser ens deixem en el camí al parlar de competència. Per a mi les competències també tenen a veure amb ensenyar-te a treballar. Ensenyar-te a escollir. En el vídeo sembla clar que l'home treballa i està integrat però és una mica...Vaja! no és una bona persona.

    Per a mi les competències també han d'ensenyar a com treballar i sobretot en què..al generar criteris, fem que l'alumne seleccioni allò que està a la seva mà des de les seves habilitats per poder treballar. Hem de guiar-li en els seus límits i que pugui reconèixer-los perquè no hagin després frustracions. Em sembla que és una bona cosa de les competències, les frustracions fan que molts joves deixin els estudis..

    Sobre el comentari de Neus, crec que realment hauríem de deixar a un costat les classes magistrals, crec que el text que ha posat de Zabala té més que veure amb ensenyar de forma clara els procediments mitjançant el model. Els models es poden ensenyar de més formes que de forma oral-expositiva, no? O podem compartir aquesta tasca amb els alumnes i fer exposicions per temes avaluables.

    ResponderEliminar