Les xarxes socials en l'educació

Crec que no vaig ser l'única que em vaig portar les mans al cap quan ens van dir que per aquesta assignatura hauríem d'escriure un blog i obrir una conta d'instagram i twitter. 

Els primers dies de classe no podia entendre quina funcionalitat educativa presentaven aquestes xarxes socials... Realment em seran útils? M'aportaran algun aprenentatge relacionat amb el món docent? Em realitzava una infinitat de preguntes intentant buscar una lògica a la utilització d'aquestes eines socials.

Fins ara la meva visió de les xarxes socials estava estretament lligada a l'oci, les considerava unes eines per comunicar-se amb els amics, penjar fotografies o seguir a personatges famosos. 

Però després d'aquesta experiència basada en la utilització de twitter i instagram en contextos educatius, he pogut comprovar que la seva finalitat va més enllà que l'oci.

Amb la següent imatge crec que es veu clarament les diferents possibilitats que ofereixen les xarxes socials.

                                                     https://www.flickr.com/photos/nscap/4584863851/

Es converteixen en espais virtuals que creen oportunitats per crear, compartir, aprendre, conversar i participar.

La meva experiència amb twitter es va iniciar amb aquesta assignatura. Vaig haver d'obrir-me un compte i investigar aquest nou món virtual. D'aquesta manera al principi anava una mica perduda, i si li sumem una sèrie de problemes tècnics, podríem dir que la primera presa de contacte no va ser gaire positiva... Però un cop superada aquesta primera fase, quan ja em vaig familiaritzar amb l'eina, vaig adonar-me de les facilitats que m'oferia... La possibilitat de seguir a gent involucrada en el món de l'ensenyament, poder compartir notícies, vídeos o imatges, poder conversar amb qualsevol persona independentment d'on es trobi, la possibilitat de poder opinar i comentar sobre les publicacions dels teus seguidors...
Tot això, també ha contribuït a realitzar el canvi en la meva manera de pensar envers al món de l'educació del que vaig parlar a l'entrada de la setmana passada.

A continuació us deixo un vídeo que resumeix de manera clara, els avantatges que presenta emprar twitter en l'educació:

   http://www.youtube.com/watch?v=jN4V6dmJYXw

Pel que fa a l'experiència amb Instagram, m'ha resultat més fàcil perquè ja coneixia aquesta eina. Per tant, només havia de centrar-me a buscar una fotografia que s'adeqüés al tema del blog. M'ha paregut una activitat molt interessant, perquè per poder realitzar-la és necessari entendre els continguts i relacionar-los amb el nostre entorn, i la manera que empràvem  per demostrar que havíem arribat a aquesta relació (teoria- realitat) era a través d'una imatge feta per nosaltres mateixos.
El millor d'utilitzar Instagram com una eina educativa és que si seguim la nostra etiqueta, #edubateMA, podem veure en fotografies com ha evolucionat la nostra visió de l'educació.

http://instagram.com/p/vrCzdcwJ_D/?modal=true

Per tant, com a futurs docents, el que hem de fer és integrar les xarxes socials a l'aula, aprofitar l'estreta relació que tenen els estudiants amb les noves tecnologies i emprar-les com a eines d'estudi i aprenentatge.

L'avaluació

Què és una avaluació? Si busquem la definició al diccionari, la Real Académia Española ens diu:"Acción y efecto de evaluar" o"Examen escolar." Podem observar com el concepte d'avaluació s'entén com un procès estretament lligat al de realitzar un examen. I aquesta visió és la que té gran part de la societat, en la que jo m'incloïa fins fa un parell de dies... 

Si seguim investigant sobre les definicions i busquem el terme examen, ens apareix:  

"prueba en la que se mide el nivel de conocimientos, aptitudes, habilidades o de unas capacidades físicas determinadas. Se usa como herramienta para determinar la idoneidad de alguien para la realización de una actividad o el aprovechamiento de unos estudios."

                                                              http://instagram.com/p/vMIGgxQJ_s/?modal=true

Però realment un examen pot mesurar tants aspectes d'una persona? Des del meu punt de vista, seguint la meva experiència com a estudiant, un examen serveix per a demostrar que l'alumne ha memoritzat els continguts teòrics del llibre de text, però no demostra la seva capacitat i habilitat per posar en pràctica aquests conceptes en la vida real. 

I és en aquest aspecte on la meva concepció de l'avaluació i de l'examen ha canviat. Abans per a mi l'única manera possible  d'avaluar era fent un examen, el típic examen d'agafar paper i bolígraf i "vomitar" tot allò que havies estudiat. 

Però ara que em paro a pensar, no només ha canviat la meva visió sobre el sistema d'avaluació, sinó sobre diferents aspectes de l'educació que he anat comentant al llarg de les entrades.

Quan vaig obrir el blog, se'm va ocórrer el títol, Descobrint el món de l'educació i és realment el que estic fent, descobrir nous aspectes de l'educació que per a mi eren desconeguts, com per exemple la necessitat d'un canvi en l'educació que s'adapti a la societat del segle XXI, canvis en el rol del professor o la necessitat d'abandonar el llibre de text. 

Després d'aquesta reflexió, tornem al tema de l'entrada d'aquesta setmana... El canvi de metodologia que implica l'ensenyament per competències, com vaig comentar en l'última entrada, comporta també un cavi en el sistema d'avaluació. No podem canviar la manera de presentar les classes i seguir amb la forma d'avaluació tradicional: una avaluació final, sumativa, en la que l'agent avaluador és el professor. Hem d'arribar a una avaluació que no es centri en els dèficits de l'alumne sinó que ens mostri les seves necessitats educatives per tal de poder ajudar-lo en el seu procés d'aprenentatge, és a dir el que importa no és la nota sinó el perquè d'aquella nota. 
D'aquesta manera, com indica José Luis Castillo ha de ser una avaluació participativa en la qual l'alumne pugui reflexionar sobre el seu procés d'aprenentatge i la dels seus companys, per tant s'han d'instaurar l'autoavaluació i la coavaluació.

Per acabar, cal fer una reflexió sobre els portafolis, ja que com ens explica Jordi Adell, són un instrument que utilitza les eines tecnològiques i de la comunicació amb l'objectiu de recopilar les múltiples evidències d'ensenyament i aprenentatge. 
Fins que vaig començar aquesta assignatura, els portafolis eren totalment desconeguts per a mi, i amb l'experiència que estic tenint amb la seva utilització, crec que són una bona eina per l'aprenentatge dels estudiant, i que per tant  s'haurien d'introduir a les aules.  

                                               https://www.youtube.com/watch?v=EzQc2yiKsLM 

Ensenyar per competències

A l'entrada de la setmana passada ja vaig introduir el concepte de competències com un aspecte fonamental en la formació integral de l'individu. Però, que són les competències? Per què és tan important ensenyar per competències?
La veritat és que mai m'havia parat a pensar en la possible relació d'aquest terme amb el món de l'educació, però la lectura de 11 ideas claves. Como aprender y enseñar competencias, d'Antoni Zabala, en mostra que s'ha d'ensenyar per competències per tal de formar per a la vida.

El següent vídeo ens mostra la importància que té que l'ensenyament adopti un model d'educació per a la vida.

                                    https://www.youtube.com/watch?v=hAvPyIfWLPg

Al començament em preguntava sobre el significat de les competències, Antoni Zabala ens diu al respecte:

"La competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida, mediante acciones en las que se movilizan al mismo tiempo y de manera interrelacionada, competentes actitudinales, procedimentales y conceptuales."

Per tant, el concepte de competències va aparèixer a l'àmbit educatiu, per tal d'ensenyar als alumnes a donar resposta a les diverses situacions complexes que poden trobar-se en el dia a dia de la seva vida.

Un cop definit el concepte de competències i la importància de la seva introducció al món educatiu, és quan el meu cap s'omple de preguntes i reflexions...
Quan jo seia en aquells pupitres i escoltava l'explicació del professor i després realitzavem les activitats del llibre de text, m'estaven ensenyant a ser competent per a la vida? És pot desenvolupar l'ensenyament per competències en un sistema educatiu tradicional i propedèutic? A l'entrada de la instrucció a l'educació, ja vaig parlar de la necessitat d'un canvi, ja que l'objectiu de l'ensenyament escolar no és formar solament estudiants, sino a persones que puguin enfrontar-se als obstacles i dilemes que la vida pot deparar.
Com indica Zabala, no basta amb el saber, sino que hi ha que saber fer i ser. Davant una situació complexa hem de ser capaços d'analitzar-la seleccionant les dades més importants, i escollir un dels nostres esquemes d'actuació i aplicar-lo d'acord amb les circustàncies contextuals. Així doncs, serem persones competents quan en una situació determinada apliquem de manera efectiva conceptes, fets, procediments i actituds.

Com a futura docent em pregunto, com s'ensenya per competències? Aqui entren en joc diverses pràctiques metodològiques que han de tenir en compte diferents aspectes com, l'organització dels continguts (és important partir de situacions de la realitat de l'alumne), l'organització de l'aula (treball cooperatiu i individual), materials curriculars (han de ser "variats i diversificables") o l'espai i el temps (l'ensenyament per competències presenta activitats que requereixen una duració llarga i espais diferents a l'aula per la seva correcta realització).

 

                                                             http://instagram.com/p/u6PjULQJ2v/?modal=true
#edubateMA "En función de las exigencias del aprendizaje será imprescindible la utilización de espacios distintos del aula" (Zabala, 2009)

Per tal d' aconseguir un sistema educatiu basat en l'ensenyament per competències hem d'abandonar les classes magistrals basades en la repetició sistemàtica de continguts i donar pas a la participació i experimentació dels alumnes de manera que puguin reflexionar i construir el seu coneixement per tal que els hi sigui útil per a la vida.